Com n’és de dur viure en paral·lel a l’ordre establert. Ser català sense complexos té un preu, encara. Ahir vaig comprovar l’hostilitat amb què alguns funcionaris andorrans tracten el tema català. Tot i ser països germans per raons de llengua, història i intercanvi humà, Andorra ignora, sinó menysté, la reivindicació nacional catalana. Cap rètol de carretera andorrà no assenyala Catalunya, quan es parla de baix sempre es fa referència a Espanya, més d’un camí m’han titllat de vés a saber què per voler la independència,… Amb això tenen una actitud mesquina: com que són Estat, i la mida no importa, et miren per sobre l’espatlla. Què pretens, la Gran Catalunya?!? em va etzibar un dia un andorrà de socarrel. Que potser tenen por que ens els vulguem annexionar, si som independents? Va home! La idea de Països Catalans els inquieta. Tenen el motlle nacional fet segons els Estats veïns, i com que l’espanyol diu que allò és la Comunidad Valenciana, per exemple, doncs a creure i a blasmar els que veiem el País Valencià com una part de la nació catalana, ni que sigui culturalment i lingüística ara per ara. I de la Catalunya Nord ni parlar-ne, c’est la France mon ami!

I amb els agents espanyols? Hi he tingut un parell d’enganxades lingüístiques. La primera vaig entrar a discutir-hi. La segona, fruit de l’experiència de la primera, vaig tallar el debat de seguida, vaig demanar la intervenció del seu superior i aviat es va acabar la cançó. Però sé què és que se t’acceleri el pols i notis com les cames et fan figa per culpa de l’estretor mental d’algú que amb bandera i pistola t’escarneix perquè li parles en català.

M’ha empès a escriure tot això aquest magnífic relat explicat a Vilaweb. En recomano la lectura i la reflexió. La meva més gran enhorabona i admiració al Gustinet (llegiu-lo, llegiu-lo). Sí, senyors i senyores, som al 2012, a l’Europa occidental.

Filed under: PAÍS | Deixa un Comentari »

M’agrada de fer una passada als diaris digitals del país. Ho faig gairebé cada dia. Acabo de trobar una entrevista d’abans d’ahir a la sra. Montserrat Nebrera al Singular digital. Li pregunten sobre la Constitució espanyola, com a doctora en Dret i professora en Dret Constitucional (vaja, que sap de què parla). Aquí l’enllaç a l’entrevista sencera, però atenció al que diu a les 3 darreres preguntes:

Filed under: PAÍS | Deixa un Comentari »

Demà hi ha eleccions estatals. És el cop que tinc més dubtes. Ningú dels que es presenta no m’atrau, i alguns em causen l’efecte contrari i tot. Tinc el cap al 2014, no pas pel tercer centenari, sinó pel que penso que al voltant d’aquell any podrà passar. Els resultats de demà potser ens atansaran més de pressa a l’escenari que penso que es dibuixarà d’aquí a 2-3 anys. En realitat m’importa poc qui surti escollit demà president del Regne d’Espanya. Sigui qui sigui vetllarà pels interessos nacionals espanyols (lògicament), i això vol dir a la pràctica llimar els nostres. Afortunadament, fins i tot he sentit dirigents del PPC fer la distinció entre espanyols i catalans, no sé si de manera conscient o no.  El missatge de CiU està gastat completament. Vaig veure un cartell d’aquesta federació amb el Miquel Roca i un jove Duran i Lleida que tenia un lema sobre la força de Catalunya a Madrid i tal i tal de l’any… 1979!! Són 32 anys amb la mateixa cançó! Per la seva banda, ERC sí però no. Sí que s’ha renovat la seva cara exterior, i tant el Junqueras com el Bosc em cauen bé i em semblen honrats, però el projecte,… ai el projecte! És prim i fa tanta marrada que es perd a l’horitzó. ICV-EUiA han incorporat el fet nacional al seu missatge, i ho celebro. Però no me’n sento a prop. Em sembla un discurs prim i inconcret. La resta no m’interessen. I l’opció de les CUP i de SI tampoc no em convenç. L’abstenció és dir no al sistema, i el sistema, tot i els molts errors, és el millor que hi pot haver. L’abstenció també vol dir que no són les eleccions del meu país, i ho comparteixo. Però allà on es pugui votar penso que cal fer-ho. Així doncs, avui hauré d’acabar de reflexionar. Demà al vespre estaré pendent de com va tot, de qui diu què. La propera estació serà al primer trimestre del 2012, si fa no fa, quan el nostre govern anirà a presentar i negociar el pacte fiscal amb l’amo. Hi estaré atent.

Filed under: PAÍS | Deixa un Comentari »